30 anys són 6 euros

El meu relat es remunta a un eurovisiu cap de setmana del maig de l’ any passat, una època que per mi va ser bastant difícil donat que vaig acabar mesos abans una relació de gairebé dos anys.

Vaig sostenir la meva soledat doblant les rutines que feia al gimnàs i passant les tardes veient sèries americanes per distreure la ment fins que va arribar el dia del meu aniversari: Els temuts 31.

Em recordo el dia de la festa, estaven els meus amics de l’ambient cantant cançons en el karaoke de la wii i prenent copes de Jagger i va vibrar un mòbil de la taula, era un whatsapp on posava “guapo, finalment no puc anar a la festa del teu amic, em sap greu”.

Vaig buscar a en Toni, l’amic titular del mòbil dient-li que tenia un whats i li vaig preguntar que qui havia de venir i em va contestar que era el germà petit d’un amic seu del seu poble que es deia Carles, un noi una mica tímid recent arribat a Barcelona per estudiar un cicle i que tenia interés en conèixer a gent gai.

Se’m van obrir de sobte els ulls sentint que era “el germà petit d’un amic seu” és a dir, un jovenet, com m’agraden a mi i li vaig demanar que em deixés veure el seu perfil de Facebook,

Quan el vaig veure em vaig girar de nou a en Toni i li vaig dir que el portés qualsevol dia de la setmana, que el volia conèixer però em va dir que aquest nano era molt romàntic i de relacions sèries i no de “pimpams” suggerint-me subtilment que ho deixés estar.

Al dia següent, dissabte, em van entrar ganes de tornar de nou al Boyberry, com en els vells temps on no estava lligat a res, la veritat és que aquell matí pensava en l’amic d’en Toni i em posava palote màxim, ja havia passat una llarga temporada sense tenir sexe i ara mateix era una persona lliure amb els ous plens, catxondo perdut i …ostres! Amb 31 anys! Ara hauria de pagar sis euros per entrar! De cara al món m’havia convertit en una persona madura, valga’m Déu!

De totes maneres m’ho vaig prendre amb humor i em vaig vestir a mode de paròdia com un maduret “bakala” amb pantaló de xandall, sense calçotets i amb una samarreta básica del HM.

M’apropo al noi de la caixa per pagar l’entrada i arriba el moment de la veritat: “Són 6 euros diu el dependent” ja podem dir que ha passat el moment més tens!

Traspasso els negres plàstics que tapen l’entrada i de cop i volta canvia el teló i s’encenen els llums:

“Adéu planeta Terra!”, “Ja sóc aquí Gomorra!” Entro de ple (i espero sortir de buit) en un submón ocult, amagat, envoltat de morbositat i decorat amb llums LED de tots colors que palpiten al so de la música electrònica i em dirigeixo fins al final de la primera planta, a la part fosca, al lloc on se m’oblidarà la meva recent ruptura a base de pollons i boques al meu servei, sí, els meus pensaments es van volcar a pensar i imaginar aquestes plaenteres cotxinades i el meu cor va començar a anar-me més ràpid, a més, el meu nardo ja se m’estava posant dur, palpitant poc a poc fins que els meus 19 centímetres ja estaven en el seu màxim esplendor, xorrejant preseminal fins arribar al punt mullar-me fins i tot els genolls (coses d’anar sense calçotets…)

I allà vaig arribar, a la porta del quart fosc, a punt d’obrir les següents cortines de plàstic per entrar a aquell inframón de morbositat i just les obro trobo un inquietant silenci trencat de tant en tant per un gemec, gent de genolls, olor a Body Ars i làtex i entre tot el cúmul de persones, a la meitat del quart i en penombra em trobo la silueta d’un noiet d’aproximadament vint anys, cinquanta kilos i metre setanta, amb mirada espantada i a la vegada curiosa, amb un ulls clars i àvids de tenir noves i vicioses experiències tot deixant-se posseir pel sexe dur i salvatge i … a part de tot això em resultava familiar…

Passats uns segons vaig caure, era en Carlos! L’amic d’en Toni, el noi innocent que mai había trencat un plat i que únicament “buscava relacions” , i allà hi era, catxondo perdut en el quart fosc de Boyberry! I va arribar el moment en què es van creuar les mirades i el millor de tot, no la va apartar en cap moment.

Em poso al costat d’ell esperant a veure quina reacció tindria i de cop i volta veig que la seva petita mà em comença a acariciar tímidament el paquet. El miro fixament i noto en la seva cara com es sorprén en veure la facilitat de poder tocàrmela pel fet de jo no portar calçotets, pobret…era un àngel enmig de molts dimonis, la seva mirada encara palpava innocència, li brillaven els ulls i ell observava els meus però, paradòjicament, la nostra improvitzada i santa Heidi – tan modoseta ella- estaba tocant-li el paquetorro al seu abuelito (servidor) de torn.

Arriba un moment en què ell posa la seva inocent maneta dintre del meu pantaló per tocar la meva excitada polla que en aquest moment no parava de palpitar i de treure líquid i em fundo en ell amb un morreig elegant i suau, amb la punta de les nostres llengües, tembloroses i comfoses i després endinso la mà dintre del seus calçotets en busca de tocar el seu cul i més concretament per xafardejar i disfrutar del premi gran, de la “grossa”: El seu forat.

Descobreixo unes perfectes natges rodones i dures, que rasquen la mà a arrel d’una possible recent depilació però quan la mà arriba a l’ullet ja no pica, és tot llis i en bona forma és perfecte…En aquest moment és quan ens donem compte que som els reis de la festa tot veient que ens fan rotllana tots els nois que es trobaven al cuart fosc, masturbant-se en honor nostre mentre ens miràven.

Ens vam trobar un txic intimidats i li vaig susurrar a l’orella si volia anar a un lloc més tranquil i ell amb una veu molt aguda, angelical i una mica entretallada dels nervis em va assentir. Ens vam agafar de la mà i vam anar a buscar una cabina lliure.
Com era dissabte era complicat trobar una cabina lliure perquè estava el local ple i mentre cercàvem el lloc on intimar es va parar el passadís que anava cap a la porta d’emergència i em va dir “Para! Quedem-nos aquí”.

En un principi em vaig quedar una mica sorprès pel lloc que havia escollit però després em va senyalar uns biombos fet de cortines blanques i que portaven rodes , el que volia era tapar amb aquells biombos el petit i estret passadís que anava fins la porta d’emergència i crear una cabina improvisada….La mare que el va parir! La imaginació no té límits quan un vol que li follin ben follat!

Sobtadament vam patir un petit contratemps, les llums d’emergència es van encendre quan ens vam endinsar dintre del passadís però per art de màgia i contra tot pronòstic es van apagar i no es van encendre més, ens vam mirar amb un somriure de complicitat i vam acabar de fer el nostre niu de folleteig.

A l’exterior, darrere la porta, s’escoltava una pluja torrencial que sobtadament estava caient i va formar una bassa d’aigua enfangada que va ocupar mig passadís però ens va donar igual, estàvem bruts, mullats, suats i calents, molt calents, ens vam treure mútuament la samarreta, ell em va llepar els pectorals inflats de la sessió de gym del migdia, jugava amb el piercing del mugró, donava petons i l’agafava amb la mà, li donava morbo que estigués suat.

Jo li llepava l’abdomen o no hi havia ni un àpex de greix, només hi havien abdominals imberbes i un perfecte oblic que amb la suor feia gust de salat.

Després em vaig aixecar de nou i sense quasi donar-me compte em baixa el pantaló i treu la meva trompa mentre em mira fixament amb els seus ulls verds i comença a lleparmela com si no hagués demà, com mai ningú ho havia fet, la seva boca era tan petita que quedaba tota ocupada pel meu nardo, se la va endinsar tota sencera fins el coll i potser més enllà.

Ell em mirava fixament i tenia els ulls vermells (de moment aquells ulls…) d’aguantar-se les arcades però aguantava com un campió tot i que patia a la vegada però sentia plaer i tota aquella situació em va posar perraco a uns nivells ja difícils de superar.

Em vaig acabar de treure els pantalons quedant-me tan sols en bambes i ell es va treure els seus, em vaig seure a terra amb el seu cap menjant-me el melindro, ell estava tombat, encara amb calçotets, de mercadillo, blancs amb estampes de Piolin i Silvestre i amb un descosit considerable en la zona de la raja del cul.

Entre la imatge dels calçotets i els nostres cossos mig enfangats i mig plens de suor vaig pensar en fer “oficial” que aquell día faria “la follada de la meva vida” i com ho vaig fer? Doncs mentre ell continuava fent aquella espectacular mamada li vaig arrencar amb les mans el calçotet deixant-li el cul descobert i ell en aquell moment va buscar la meva mà per a què li toqués el foradet. Quantes manoles havia dedicat al llarg de la meva vida imaginant-me aquesta estampa! Trobar un culet tan blanc, sense pèl, dur, rodó, harmoniós…quin regal!

En un moment de màxim plaer el noiet para de xuclar, es gira, es treu els calçotets (o el que quedava d’ells), els mitjons i les bambes, quedant-se despullat completament i es posa a quatre potes. Descobreixo una petita cintura i un perfecte i sublim cul, vist per primer cop en tota la seva extensió, amb aquell forat de mil meravelles, rosat i en forma d’asterisc on ni en les meves millors gallardes m’ho havia imaginat tan perfecte, i sí, semblava ser que sí, el devia provar.

Em vaig posar un condó Okamoto d’una micra “efecte pèl” reservat per ocasions especials i lubricant efecte calor i va entrar de cop .A ell li va fer al principi una mica de mal però va començar a relaxar-se, a disfrutar, a gemegar dient que no parés, a gemegar amb sorolls de plaer.I jo sentia les meves cames i ous topant amb les seves depilades natges plenes de suor i sentia com la meva botifarra coïa dintre de les seves entranyes, dintre el cul estret, la meva cigala ja no tenia simples palpitacions sino literalment taquicàrdies i li vaig començar a donar amb la força un goril·la i la rapidesa d’un hàmster

Es va pujar improvisadament a unes escales portàtils que hi havien allà i amb un moviment contorsionista va deixar el cul a l’altura del meu sable, estant jo de peu i ell agafat a l’escala però el soroll de les empotrades ens va fer reaccionar i vam canviar de postura agafant-lo jo dels peus i penetrant-lo mentre jo estava dret i ell tombat mentre s’enfangaba dins la bassa.

I va arribar el moment on ja no podíem frenar i ell em va dir gemegant i amb veu exhausta “on vols acabar? Jo ja em corro no puc més” ens vam abraçar mútuament i apassionadament , li vaig fer un pico de complicitat i vaig posar les meves cames immovilitzant el seu coll amb la meva polla apuntant a la seva cara, no em va fer falta ni tocar-me en aquell moment, només amb “lo catxondo” que em va posar quan va entreobrir la boca mentre em mirava amb desig el meu biberó va explotar quedant literalment buit amb tres potents estocades carregades de llet que li van deixar la cara com si en “Babetes” de la pel·lícula dels Caçafantasmes hagués atravessat la seva cara.

Em vaig girar i vaig veure que a ell li va passar el mateix, estava tota la seva panxa blanca, ens vam mirar i somriure enfundant-nos en una abraçada de complicitat i comentant lo bé que en ho havíem passat.

Després d’un intercambi de paraules i somriures ens vam passar el whatsapp i va a arribar el moment de l’esperada pregunta:

“Oi que ets l’amic d’en Toni?” i em va assentir i em va demanar que no li digués a en Toni ni a ningú on ens havíem conegut, que tot el que va passar avui fos el nostre secret i que només les parets del Boyberry fossin testimonis d’aquesta trobada.
En aquell moment va sonar dins el local els acords de “Forever Young” de Bob Dylan i es va acomiadar donant-me un tendre petó als llavis però ens vam tornar a veure moltes més vegades i… les històries que van venir després les guardaré carinyosament dintre de la nostra intimitat.