ASSAIG ESPECIAL CASTELLER

Era un divendres típic d´assaig casteller, un d´aquell preparatori pel Concurs de Castells a
Tarragona. Assajàvem la torre de 9 amb folre i manilles i el treball a fer era dur, molt dur, duríssim.
Aquell vespre teníem l´assistència d’una escola d´adolescents francesos que venia per fer una visita turística com qui va al Circ i es fa fotos per pujar-les a les xarxes. Per altra banda coincidia la del grup de jugadors de rugbi aquests si per ajudar a fer pinya.
L´assaig començava amb pilars i castells nets i mitges soques (pinya amb una segona pinya anomenada folre a sobre) del 2d9fm (castell de dos castellers per pis i nou pisos d´alçada amb pinyes suplementaries per sobre la pinya del terra; folre i manilles) . La meva posició era de segon del rengle de vents; que per qui no té ni idea vol dir “pillas cacho fijo”… Davant tinc sempre al Marcel; un de guapot buenorro amb un cularru que podies deixar el cubata i no patir que es caigués… Però bé no cal entrar en més detalls tècnics. La següent soca era per un 3d9f i en aquesta vegada tenia un dels jugadors de rugbi, en Pablo, el que es diu tot un maromazo morbós, guapíssim, asturià d’origen i empotrador per destí. Uff era impressionant tenir-lo justament darrere. Amb l’excusa d´explicar-li que calia fer, es presentava tota sola l´oportunitat d’establir la típica conversa amb ell sobre que cal; fer i que m´agradaria que fes ell amb mi; és clar que aquesta part me la deia jo a mi mateix mentre mirava de dissimular mentre els meus ulls estaven clavats ja dins la seva camisa oberta mostrant una pelambrera negre i ben poblat a part d’uns poderosos pectorals, braços gruixuts i esquena ample… No m’atrevia a baixar la mirada davant d’ell més enllà de la faixa que portem tots però resultava impossible no deixar de mirar com es podia endevinar com seria aquell paquet exprés. Aquells ulls i somriure de barbut viking t’hipnotitzava com un adolescent. Tothom que els mirava no se’ls hi escapava el color dels seus ulls grisos clar com la camisa de la colla. Sense adonar-me i del tot entotsolat, em van donar un copet per avisar-me que em poses en posició dins la pinya i tot seguit venia el Pablo just darrer meu. Ningú com acasteller de soca sap com d´estrets estem tots i la pressió que exercim per sostenir el castell. Tots pressionaven, amb una calor brutal quan comencen a pujar sobre nostre. Els castells duren uns tres minuts però el temps se’ns arriba a fer etern. Pablo començava a patir amb peu sobre les seves espatlles i bramava una mica però ho suportava. Cada vegada la seva respiració era més ràpida i la seva suor començava a ser també més intensa però sense ser forta em resultava agradable amb traces de testosterona. El seu cap s’inclinava cap al meu clatell i quasi la seva suor començava a baixar des de el seu front al meu clatell. Les mans les tenia enganxades agafant la meva faixa per la part inferior tal com li havia indicat anteriorment de tal forma que podia sentir el tacte dels seus dits tocant amb la meva pell i movent-les com si fos una carícia. La suor anava en augment, la seva olor masculina començava a excitar-me cada vegada més. Els quarts del castell pujaven i la pinya patia una certa sotragada que ens obligava a moure´ns tots uns centímetres, els suficients per sentir en un moment com la seva “cebollita” es projectava en el bell mig dels meus glutis apuntalant-los i deixant en l´aire aquell dubte d´on estar la casualitat i la intenció però òbviament no vaig apartar el meu cul, tot el contrari, mantenia la pressió com una de les lleis de Newton. El sentia darrer meu i desitjava que els tres minuts que aproximats que dura el castell no acabessin però tampoc donen per tanta “festa” però si et dóna pistes; sobretot quan demanes pit perquè t’ajudin i et donin “cebollita” pujada de volum. Castell avall, soca oberta, desfet el meu somni eròtic i els meus ous s’anaven omplint d’amor. Pablo va tornar amb els seus companys per fer altres posicions. Ja no vaig coincidir amb ell fins al final d´assaig quan ens trobarem tots al bar del local social entre música, birres era terreny adobat per preparar una melé de rugbi. Hora de socialitzar amb ells i acompanyar-los amb brindis; “pels castells”, “pel rugbi”. El
temps i l’alcohol anaven estovant la desinhibició dels assistents com qui cuina a foc lent. Venien companyes castelleres com coloms buscant pa que menjar i emportant-se’n altres membres de l´equip mentre ens quedàvem “sols” xerrant i deixant caure dobles sentits i comentaris que et posaven més calent encara mentre la distància dels seus llavis amb els meus s´anava escorçant , on cada moviment servia per atansar-se una mica més fins que un peu toqués el de l´altre, un genoll s´apropés a l´altre però de cop arribà aquell moment fatídic del “Bé, hauria de marxar ja” Moment que et deixa la cara de babau i sents com et cau com una galleda d´aigua amb glaçons en forma de
punyals sense deixar de banda la dignitat i l’expressió d'”Oh sí, és veritat, que tard és ja, carai. també hauria de marxar jo “Sense adonar-me’n va resultar-li determinant la meva expressió a la cara que es va oferir a acompanyar-me. Quasi tots els seus amics havien marxat, quedava ell i un altre que estava ballant; per dir-ho suau,
amb una companya amiga meva ja molt animada sostens en mà..
De camí des del local a Sants Estació cap a Plaça Espanya vam parar pel Parc de Joan Miró on volia explicar-me que ell era arquitecte, que em volia mostrar que volien fer allà en el futur i ens vam endinsar. En cada moment de la seva explicació mirava fixament i m´agafava per les espatlles deixant caure un dels dits i amb el revers d´ell, acariciant el meu coll. Cada vegada que em tornava la mirada els seus llavis i aler a xiclet de menta eren més propers. El trajecte fins als meus llavis no es van fer esperar, ens van fondre, tots dos, en un morreig on la seva llengua explorava tota la meva capacitat bocal fins a trobar la meva llengua i creant un ball sensual que et provocava un corrent d’energètic sexual d´atracció arribant directament als nostres membres durs com diamants. . Ja no podíem parar, ell em vorejava amb els seus braços fent-me tot seu mentre el seu membre sobreeixia del seu pantaló. No tenia ni idea que de gran podria ser però tampoc era difícil d’imaginar-s´ho. Passava gent i ens feia sentir incòmodes fins al punt de tallar-nos però tanmateix preguntava si volia anar amb ell i la resposta era més que evident. _ Sí que és clar, on? Vaig preguntar.. No podia ser a casa seva, no vivia sol, em deia cosa que em va fer pensar de portar-lo a la meva quan de cop va vibra el seu telèfon per tercera vegada; i després d´haver obviat les primeres, el va agafar, era l´altre amic que havia marxat abans del local i fent-li saber que es trobava al BoyBerry, que vingués que hi havia molt bon personal i que després podien marxar els dos en moto a casa segons em va fer saber a l’acabar la conversa.. Cap problema, conec el BoyBerry i és divertit i morbós per passar una bona estona (jo li dic de broma “Boy Perry”) . Va ser entrar i veure que la cosa estava prou animada, la nit era temàtica, amb roba interior així que ens vam despullar i de pas veure´ns tal com érem i la veritat que encara em va agradar més. Després de donar alguna que altre cop observant com la gent passejava empalmats uns, altres agenollats mirant pels “glory holes” com s´ho feien els altres. Hi havia per tots i tots els gustos i morbos personals. De cop va sortir el seu amic Mario del no-res acomiadant-se d’un altre noi amb un somriure de felicitat immensa. Ens va dir que ell no havia acabat, que volia més mentre em mirava amb un “Ah mira-te’l, el casteller”. No sé què li devia dir a lorella al Pablo però aquest va deixar caure un somriure delator d´algun pla secret. Em va agafar la mà i directe cap a un dels cúbics, de fet al meu favorit que estava ocupat per algú que amablement ens va cedir el lloc (sóc jo i cobro peatge) al rés va entrar el Mario amb material de guerra a les mans tancant la porta darrere seu. No cal dir que ens ho vam fer els tres dins la cabina. Veia una total complicitat entre ells que em feia pensar que eren molt donats a fer-ho amb més gent sols o junts per cada banda. M´ho estava passant massa bé com per a pensar més enllà de gaudir amb dos paios que et treien qualsevol singlot. Em van repassar amb les seves boques de dalt avall, un per davant i l´altre per darrere Un baixava al cul per menjar-se’l mentre jo li menjava els ous al company. Canviàvem de postura espontàniament i em veia a quatre grapes com un me la clavava per darrere i l´altre per davant mentre ells es morrejaven. La tensió pujava més encara, la suor feia presència i la bogeria per corrers feia que volguéssim aguantar al màxim. Tots tres fèiem gemecs de gust que arribaven a qualsevol racó del local. Era difícil aguantar tant aquell èxtasi i quan pensaves que era hora d´acabar, van fer entrar un quart paio per follar-se’l tots tres. Primer vaig començar jo, després el Marc i per acabar el Pablo. El paio no parava de bramar com un gos de gust, no va aguantar gaire; és clar que amb aquella munició, amb aquella melé donant-te per darrere no era gens fàcil aguantar i es va escórrer. Era el meu torn però volia un final de festa que no havia tingut mai i que pot ser mai s’em presentaria una oportunitat com aquell. Els hi vagi demanar que s´estiressin sobre el matalàs fent tisora entre les seves cames mentre jo em posava a sobre. A poc a poc va entrar una i després l´altre fins que ambdues van començar un moviment de pistó que em va fer esclatar de gust i ells ho van fer quasi alhora amb mi. Després de tanta tensió en vam estirar una estona tots tres, relaxant-nos, xerrant entre riures i fent com un recopilatori de com havia anat la nit. Quina nit, sense pensar-ho ni planificar res ens va sortir un pla perfecte, WOW!!
Era moment de vestir-se i marxar cadascú cap a casa. Abans de marxar em van dir que ells eren parella de feia sis anys, cercaven tercers sense compromís i l’oportunitat de l´assaig casteller els hi va motivar venir, una idea molt morbosa, una situació diferent i un clixé nou per ells que els posava molt. En acabat ens vam acomiadar sense intercanviar telèfons ni res. Cadascú s’emporta al sarró una bona història, una bona fantasia sexual. Em pregunto encara si a partir d´aquí devien ampliar aquestes experiències amb altres col·lectius com els diables, bastoners, trabucaires, pastorets, gegants les seves experiències… Hi ha tant de camp en el fetitxisme, tot un munt de fantasies eròtiques noves per desenvolupar.