Carrer Calàbria 96

Aquell dia va ser especial, el vaig convidar al teatre a veure un musical que ell esperava amb ànsia. Sortírem del victòria amb set, molta set. Vam enfilar el paral·lel fins arribar al carrer de Calàbria, ell m’havia comentat en alguna ocasió que sempre li havia fet gracia anar algun local d’ambient i la veritat que a mi no em feia res anar-hi ja que no en tenia pas experiència.
Enfilant el carrer Calàbria, caminant tranquil·lament i tot parlant del musical em va agafar la ma, va estirar-me contra ell i va empenyem fins a un portal, va besar-me com mai i va pitjar-me el cul contra ell, va ser llavors quan vaig notar que hi havia quelcom fora de lloc, si mes no amb una exaltació d’aquelles que em frisen tant, anava molt calent.

Vam seguir carrer amunt fins arribar a lloc, al 96. Vam entrar amb por, era la primera vegada que algú dels dos tenia el coratge d’entrar en un lloc així, érem joves i inexperts. Ja dins del Boyberry , tot ens era nou, vam tombar, seure, besar-nos i finalment vam trobar les cabines, el cor ens anava a mil (només ho havíem vist als vídeos d’internet). Arribat el punt, ell em va demanar que entrés i jo vaig creure. En breu vaig veure com ell feia acte de presència tot travessant el forat del envà, anava dur, molt dur. Jo vaig tocar-lo com ans solia, el sentia gemegar. Va ser doncs moment de clavar genolls a terra i fondrem en tocaments, no sense abans olorar-la tota, (el meu millor excitant és sens dubte el moment previ, sentir aquella olor, aquella flaire tant única, tant seva, és com una droga que fa que em posi a mil, és la seva olor.)
Jo, ja tremendament dur, vaig aixecar-la amb compte, i vaig començar a menjar-li els ous, uns ous grossos que albiraven un final sublim. Acte seguit vaig començar des de la soca estant a menjar-la sencera, fins al capdamunt, ja la tenia tota dins la boca i jo em delia per fer-la arribar fins al fons. Ell gemegava cada cop més i més i jo, cada cop més abrupte seguia engolint i fent anar la ma, cada cop més i més intensament. El final era a prop.

Llavors ell es va començar a balancejar i jo sentia uns forts cops a l’envà, però jo no defallia, seguia aferrat al seu membre, no tenia aturador. Llavors vaig sentir el gust a la prèvia, tot era ja imparable. Ell seguia gemegant i, llavors, de sobte aquell crit seu, aquell gemec més fort, aquell moment, el moment. Una explosió, un raig va envair-me i jo seguia aferrat, fins al fons, com sé que a ell li agrada, tot gola avall. Havíem arribat a un èxtasis compartit i jo, moll, havia acabat junt amb ell, sense temps casi de tocar-me.
Vam sortir de la cabina, ell abans que jo. Després vaig netejar-me i aixecant el cap de la pica el vaig veure darrere meu, projectat al mirall, em va abraçar, va besar-me en un petó d’aquells que et fan un cop cada cert temps, que et fan perdre el nord i va xiuxiuejar-me a cau d’orella que m’estimava, que havia estat un dia genial, que anéssim cap a casa que m’ho havia d’agrair… I així va ser, vam donar-nos la ma i vam marxar del 96 del carrer Calàbria camí cap a casa tremendament satisfets, tremendament enamorats.