El menjar familiar de sant esteve

Em dic Bernat, sóc un noi del barri de Sants de tota la vida, tinc 18 anys, 170 centímetres, 51 kilos, ulls verds, amb molts somnis per complir i moltes experiències que gaudir

I ja que parlem de somnis i experiències haig de dir que una de les vivències més intenses que vaig tenir va ser dintre del Boyberry, ara fa cinc mesos, durant una festiva tarda de Sant Esteve.

Va ser una tarda verd fluorescent la qual em va deixar sense poder-me asseure’m durant uns quants dies.

Una tarda amb olor de suor i a llet calenta on vaig gaudir en primera persona d’un moment de passió i desenfrè entre dos germans que es desitjaven.

Sí, que es desitjaven.

Havien passat set anys d’ençà que els meus pares van decidir separar els seus camins i tard o d’hora havia d’arribar aquell moment: Que trobessin una nova parella i que aquesta tingués el risc que portés de paquet una nova família de la qual m’havia d’acostumar i fer-la meva en certa forma.

No quedava més remei donat que era menor d’edat i no tenia ni veu ni vot per decidir com seria la unitat familiar que conformés la meva llar.

Durant el cap de setmana i certs festius tocava anar a casa del meu pare i aquest va ser el primer dels meus dos ascendents que va encarrilar la seva nova vida sentimental.

Va trobar una dona molt simpàtica i treballadora que va fer tot el possible per a què tinguéssim una vida en família el més normal possible mentre estava jo amb ells però venia acompanyada d’un paquet i aquest paquet tenia un nom: L’Eric, el seu fill.

L’Eric en aquell llavors tenia vint anys i arran de la consolidació com a parella del meu pare amb la seva nova muller es van instal·lar a viure tots junts,

El primer cap de setmana que vam coincidir ell estava col·locant a la seva nova habitació els seus trofeus de futbol i les seves bufandes del Barça i quan vaig arribar el meu pare em va portar a on estava ell:

– Bernat, et presento a l’Eric que viurà amb nosaltres a partir d’ara.
– Hola tiu què tal? -va dir l’Eric-

Va tenir un moment de confusió estrany donat que no va saber si devia donar-me la mà o dos petons i al final es va decantar per la segona opció, al cap i a la fi… Ara érem família!
Oficialment ja érem quatre dins la llar.

L’Eric em va captivar des de el primer moment:
Em portava per tres anys, mesurava cinc centímetres més que jo i pesava aproximadament entre deu i quinze quilos de més, tenia unes dents que feien un somriure espectacular, el seu cabell era llis, curt i bru i sempre utilitzava cera perquè li quedés de punta, portava sempre una barba ben rasurada i afaitada a l’estil dubaití -com deia ell- i vestia amb unes samarretes ajustades acabades en punta on ressaltaven els seus braços fibrats i el seu pectoral marcat i rasurat.

Era el noi dels meus somnis però era intocable, ja que de cara a la galeria, pels comentaris que feia i l’actitud que mostrava, representava que l’Eric era heterosexual.

La veritat que em conformava amb molt poc, només en veure’l cada cap de setmana, em rebés amb un somriure i dos petons i que després sopéssim junts i miréssim una pel·lícula en pijama durant la nit era més que suficient.

Aquells dies de felicitat van acabar quan per una banda jo vaig complir la majoria d’edat (i no tenia per llei l’obligatorietat d’anar cada cap de setmana a cal meu pare) i ell va començar a fer un màster de turisme a Madrid amb el seu conseqüent trasllat. Ara només ens podríem veure en festes senyalades.

La distància potser el va amansar i sovint m’enviava whatsapps dient-me “t’estimo molt tete!” Seguit d’emoticons de cors i petons alternant-me l’enviament de petonets amb comentaris fogosos sobre les noies que estava coneixent a la seva nova ciutat i aquesta ambigüitat feia que cada vegada m’agradés més i més.

I va arribar el dia de Sant Esteve, tocava menjar familiar ens tornaríem a trobar!
Un altre cop els esperats dos petons de “germà gran”, les seves bromes, la seva presencia però aquest cop quan es dirigia a mi les mirades eren més intenses i els somriures eren molt més tendres; Aquestes coses es notaven però… no volia suggestionar-me ni fer-hi idees equivocades, ell ja era de base afectuós i m’estimava com a germans polítics que érem!, com nois que em viscut en la mateixa llar familiar i res més!

Una vegada finalitzats els canelons, l’escudella i la sobretaula va ser el primer
a marxar al·legant amb un somriure trapella que havia quedat amb una “amiga especial” i “no la podia fer esperar” es va acomiadar de mi fent-me una “colleja” dient amb to de broma
“A tu berro et veig al vespre si encara estàs per aquí, porta’t bé!”.

Aquest cop em va tocar i em va fondre… Un altre cop el somriure màgic i de nou una altra puta tia que diu que li agrada! Estava amb els suspensoris (perquè mel’s havia posat per si un cas) ben molls de tot el líquid que estava traient de la polla per veure’l i ara s’en va amb l’amiga dels collons!

Havia de desfogar-me de tota aquella situació i de sobte em vaig recordar d’aquell local de rètol “verd fosforito” de prop de casa nostra, un local de cruising gai del qual es diu que la llei que preval és la de la carn i el sexe i els ciutadans exemplars són els que llepen i callen, follen i sotmeten.
I ara que penso… tinc 18 anys! Hi puc anar! És una realitat ! I no només això… Avui és la “festa jove” i això vol dir que no desentonaré pas davant del públic present i segons el qual diu la web només em costarà un euro. Decidit, vaig cap allà.

Un cop arribo a la porta el cor em batega a mil i el nardo em comença a palpitar i treure líquid esbojarradament deixant inundat tota la part del davant del suspensori i per fi m’atreveixo a entrar.
Pago l’euro i m’endinso dins d’aquell local, dins aquell món paral·lel.

I en un camí ple de cabines amb glory holes i llums de colors arribo al final de la sala on dóna entrada cap al quart fosc i de cop i volta el trobo a ell, a l’Eric.

Ens vam mirar sorpresos, espantats i, en aquell moment, un xic avergonyits i ruboritzats, érem dos éssers amb un secret destapat i vam apropar-nos amb una falsa sensació de normalitat per preguntar-nos que què hi féiem allà dintre.

– Vas molt per aquí tete? -Li vaig espetar-
– De tant en tant a vegades m’escapo – Em va contestar amb veu nerviosa-
– “Bueno”.. per part meva és el meu primer dia
– Compte que passa un paio! -em va dir-

Com estàvem enmig de la porta d’accés al quart fosc estàvem obstaculitzant l’entrada i un senyor quasi s’em topava contra meu cosa que l’Eric, recolzat en aquell moment en la paret, em va empentar cap a ell perquè passés aquell senyor.

Arran d’aquest acte reflexe vam quedar abraçats i la meva mà va tocar accidentalment el paquet de l’Eric palpant-se que dintre del seu pantaló de xandall hi havia un bulto bastant generós però en un atac de “dignitat” ens vam tornar a apartar i de nou un altre senyor que entrava al quart fosc quasi es topa una altra vegada amb mi fent que novament l’Eric m’abraçés junt amb ell a la paret i la meva mà, per reflexe, anés on va anar abans.

Aquest cop no vam apartar els ulls i ens vam mirar fixament, ens vam mirar amb una barreja de serietat, desig i tendresa conscients que formàvem part d’una mateixa família però encara més conscients que ens desitjàvem i molt.

Sense deixar d’estar abraçats i mentre m’explicava per què es trobava allà notava amb la mà com la seva tranca creixia de mida exponencialment, notava com palpita mentre creixia, notava com mullava els pantalons pels xorracos que desprenia, notava que no portava calçotets a sobre i,el més important, notava que tímidament estava apropant una de les seves mans cap a una de les meves natges i me la començava a acariciar subtilment.

Va acabar de parlar i d’argumentar, no li havia fet cas ni m’hi havia adonat de res de què havia dit. Tant m’hi feia quin era el motiu, Jo ja tenia el premi més gran que podia tenir: El meu germà polític a Boyberry abraçant-me i acariciant el meu cul, ara mateix ja podrien venir discòrdies i drames familiars , ja podrien venir tempestes i huracans però a hores d’ara volia viure el moment, el meu moment, em vaig apropar i em vaig fondre’m en un apassionat morreig que va donar el tret de sortida del millor polvo de la meva vida.

Vaig començant agafant més decididament la seva polla, encara dintre del pantaló, mentre s’em quedava mullada tota la mà pel líquid preseminal que treia de plaer.

No la podia agafar sencera de l’ample que era i tampoc podia aguantar més sense fer-li una mamada i l’Eric, que s’adonà de les meves intencions, em va dir “germà, vine!” I mirant-me amb cara de desig i respirant agitadament em va agafar del braç i em va portar cap a una cabina que havia al costat, va tancar el pestell i em va espetar: “Ara estem tu i jo sols tete, podem fer el que vulguem!”.

Mentre ens donàvem un altre petó li vaig treure la samarreta de cop tot deixant al descobert uns esculpits, fibrats i tatuats pectorals amb piercings als mugrons.

Estàvem suats, tot ell estava suat, em va començar a mossegar suaument el coll mentre que per l’altre costat de la cara podia notar com em topava amb el piercing del seu mugró i li vaig llepar suaument sentint el seu sabor metal·litzat i avançant cap a la resta del tronc per canviar de sabor i provar gustos més salats fins que baixant progressivament vaig decidir que volia provar el gust més salat de tots i vaig acabar agenollat amb la cara enfront del seu paquet empalmat ( i encara amagat) dintre del seu xandall.

Es va baixar el pantaló i va arribar el moment esperat, veure la seva apoteòsica polla que ni de lluny va defraudar.
Vint centímetres, ampla, forta, carnosa, depilada i … Descomunalment empalmada, tan descomunal que vaig dirigir la mirada a L’Eric i ell, endevinant els meus pensaments, em va dir “tranquil, sense por! “i vaig obrir la meva estreta boca posant-me aquella bèstia a dintre fins al final!
Tota la gola se’m va dilatar i tot i que m’estava ofegant sentia tant de plaer que no em venien arcades, és més, m’hauria quedat així tota la vida… Mamant-li fins a la sacietat! Qui tindria el valor de parar de mamar el seu majestuós nardo amb aquella olor, aquell sabor salat i aquella amplitud que extasiaven tots els músculs de la meva (i ara seva) boca?

De tant en tant el mirava de reüll per veure les mirades de vici que m’estava fotent mentre gemegava i jo li responia amb mirada de lascivitat, augmentant la rapidesa dels moviments i comprimint els músculs bucals perquè sentís encara més intensament la càlida i petita boca que tenia en la seva total disposició.

Va haver-hi un moment que m’agafà dels braços per llençar-me al banc d’esquenes i ja més animat i salvatge em va treure la samarreta i em va baixar els pantalons i quan ja estava “en suspensoris” em va posar de quatre potes tot començant a jugar amb les meves natges.

Ell disfrutava tocant-les, acariciant-les, amb l’altra mà es feia una palla mentre les explorava.
Jo, òbviament, em deixava fer, arquejava l’esquena i posava en pompa el meu rodó, prim i imberbe cul; Era la meva forma de seduir-lo perquè s’animés a fer més porcades i vaig tenir èxit.

De cop i volta em va fotre un fort clatellot i obrint-me les natges va començar a utilitzar la llengua per jugar amb el meu forat, lubricant-lo (encara més del que estava ja), gaudint-lo, sentint com es fregava amb el meu suat cul amb la seva rapejant barba de dos dies i sentint les mossegades que em propinava que em provocaven unes suculentes pessigolles de plaer.

Va haver-hi un morbós moment que va escopir dintre de la meva estrelleta (per dir algun nom perquè en aquell moment estava tan oberta que d’estrelleta tenia poc).
I va començar a jugar amb ella amb els seus dits.
Al tercer i quart “gapo” els tocaments al meu cul van disminuïr gradualment i després d’un agradable silenci em va descordar el botó del suspensori tot deixant-me completament nu i al seu servei, aquí vaig deduir quin seria el següent acte.

Vaig sentir un soroll de plàstic i tot girant-me vaig veure que s’havia engomat la polla i sense donar avís i d’una sola estocada em va fotre els seus vint centímetres d’un sol cop al meu cul.

S’em van obrir els ulls del dolor i just quan estava a punt de dir-li que la tregues mentre fregava el seu suat cos amb la meva esquena em va dir xiuxiuejant a rau d’orella que sempre m’havia desitjat i que sempre m’havia estimat seguit d’un tendre petó als llavis que va fer que la seva polla dintre meu ja no em provoqués tant de dolor.
Així i tot, el dolor continuava -fruit de la forta coïssor a l’entrada de l’ullal que va provocar la primera gran clavada- però estocada rere estocada,tot i que sentia cremor i patiment, va haver-hi un moment que aquella sensació va desembocar en un èxtasis de plaer que augmentava encara més si em girava per contemplar el cos suat de l’Eric encastant-me amb totes les seves forces mentre gemegava i bramava com un brau.
En el súmmum d’aquest final de festa hi havia un moment que m’estava follant el cul tan fort que pensava que destrossaria a base de pollades les meves parets anals i que les seves empotrades arribarien a topar amb les meves entranyes però m’hauria donat igual perquè m’estava morint de plaer.
Era de la seva possessió i ja a ell li havia quedat clar, tant o més que al banc que vam acabar trencant per la bestialitat de la follada que estàvem cardant.
Els gemecs ja eren cosa de dos i dels gemecs van arribar els crits d’insuportable plaer i dels crits vam arribar les mirades d’avís que arribava l’explosió final.
Va treure’m la polla del meu cul, es va treure el condó i em va immobilitzar el coll amb les seves cames
– Una mamada germanet que em corro! -em va dir
– Porta a la boca tete! Porta a la boca!
I no va durar ni cinc segons que la va treure i tot va ser blanc.

Un raig de llet calenta a pressió va cobrir la meva cara de la barbeta al cabell i en aquell moment, sense cap tocament, una correguda va sortir de la meva polla quasi recíprocament.

Eric va agafar tovallons situats en un costar de l’habitàcul i com a bon germà gran em va netejar la cara i em va agafar de la mà preguntant-me si estava bé.
Li vaig respondre que mai havia estat tan bé com aquell moment, ens vam riure i tornant de nou a mirar-nos ens vam fondre en un romàntic petó.

Després vam decidir tornar de nou a casa, teníem l’esperança que sobressin canelons! Havíem gastat moltíssimes calories!

I Després vam decidir coses més importants i, avui dia, l’Eric i jo portem l’aventura de ser més que germans des de fa quatre mesos.

I el que Boyberry ha unit que no ho separi cap altre polla!

P.D. Dedicat a totes les persones que gaudeixen sense tabús del sexe sense deixar d’ésser persones que es poden enamorar i donar el millor de si per si mateixos i per les persones que estimen.