Un bateig de semen

Era la novena vegada en els últims mesos que m’aturava enfront aquella porta. Vaig mirar la direcció que m’indicava el mòbil: número 96, carrer de Calàbria. Era aquí. Em suaven les mans i em tremolava el cos. De nou em trobava palmat davant aquell local de l’Eixample, sense atrevir-me a entrar, neguitós i intranquil per les mirades dels veïns però, sobretot, decebut perquè no era capaç de fer aquell pas que em separava de l’interior, aquell pas que em separava de complir les meves fantasies.
Al meu cap van reviure totes aquelles imatges tan sensorials amb què tantes vegades m’havia masturbat. Com un somni per cecs, en plena foscor no veia res, tan sols sentia mans resseguint el meu cos, gaudint del tacte de la meva pell, intentant descobrir el gust de la meva carn amb les puntes dels seus dits. Jo estava dempeus, rígid, contra una paret en un laberint d’ombres i cossos d’home. L’olor de sexe, de mascle i de suor es barrejaven amb el soroll dels gemecs i del plaer, convertint aquell racó de Barcelona en una Sodoma contemporània. I mentre aquestes imatges em venien a la ment, jo em masturbava amb una mà i amb l’altra alternava; m’espremia el pit, em pessigava el mugró o m’endinsava dins el meu anus. Gemegava de plaer, sentia la sang palpitar al meu penis i, immediatament, el meu penis es desfeia en líquid blanc i calent sobre el meu abdomen.
Però jo no m’havia mai atrevit a creuar les portes i aquests somnis mai arribaven a la vigília. En gran part, mai no m’havia atrevit a complir aquesta fantasia amb què tantes vegades m’havia donat plaer per culpa de la meva rigorosa educació cristiana, que culpabilitzava el sexe i em feia sentir com un pervertit pel simple fet de masturbar-me. Per això, mai no m’havia atrevit a complir els meus somnis eròtics de cruising i sexe a les fosques. Mai no m’havia atrevit… fins aquell dia.
Una passa, després una altra, després una altra. I sense adonar-me’n, ja havia creuat aquelles portes. Com si fos un conqueridor espanyol descobrint El Dorado o com un ambaixador britànic a la Ciutat Prohibida, jo creuava les portes d’aquell temple del plaer. Tenia vint-i-dos anys i era la primera vegada que arribava a Boyberry, i no sabia que aquella experiència canviaria per sempre com entendria el sexe.
Vaig entrar nerviós, buscant la zona de cruising i de cabines. No tenia gaire expectatives, tenia nervis i no m’atrevia a fer contacte visual amb ningú. A mesura que avançava, veia que estava més ple del que creia. No sabia si era bo o dolent. Estava dins del meu somni eròtic, però era tot molt més diferent: en la meva imaginació jo no duia roba i, a més, no estava nerviós tremolant del neguit, sinó que excitat, disposat i sense cap altra inquietud que posar-me de genolls.
Un desconegut se’m va apropar per l’esquena i em va tocar el cul. Jo em vaig quedar rígid, sense saber què fer, mentre ell l’acariciava i l’espremia com si fos el pit de la seva muller. Em va llançar amb una abraçada contra el seu cos per refregar-me el seu paquet i vaig notar el seu penis erecte entre les natges. Mai havia sentit quelcom tan gros. Em va començar a llepar l’orella mentre gemegava suaument. “Qué culo tienes, joder”, repetia catatònicament com si fos un Pare Nostre amb el que començar una calenta eucaristia sexual.
Pels seus braços i la seva greu i masculina veu vaig calcular que devia tenir més de 45 anys. Jo, que aleshores era gairebé un nen, no només per l’edat sinó per la inexpertesa sexual, em vaig espantar, deslligar dels seus braços i fugir campi qui pugui. Em vaig tancar a una cabina per respirar, calmar-me i estar sol una estona. Però no va passar ni mig minut que vaig veure un rostre en un forat a la paret de fusta que immediatament es va convertir en un grandiós penis desitjant que el mengés.
L’adrenalina que m’havia permès entrar al local va tornar com si mai hagués marxat i vaig caure de genolls davant d’aquell penis. I com un heroi vençut al camp de batalla, jo em vaig rendir a aquell desig que la falsa decència cristiana m’havia obligat a reprimir. Vaig empassar-me saliva i els meus prejudicis, i immediatament també ho vaig fer amb aquell penis que m’apuntava a la gola. Sense gairebé adonar-me’n, la meva boca oberta repassava aquell tros de carn. Mentre els meus llavis pujaven i baixaven pel seu tronc, la meva llengua jugava amb el prepuci d’aquella fàl·lica torre de babel. A vegades em colpejava amb força la gola i em venien fortes arcades que m’obligaven a aturar, no més de cinc segons, aquell plaer oral.
La meva boca estava cansada, i em feia por que es corregués sense avisar-me perquè, malgrat que tenia moltes ganes de sentir el semen d’aquell gran fal·lus omplint-me la boca i regalimant calent per als meus llavis, em feien massa por les malalties de transmissió sexual, així que vaig aturar la fel·lació i vaig sortir a corre-cuita de la cabina.
Per la meva sorpresa, no vaig ni girar la cantonada d’aquell laberint del cruising quan em vaig xocar amb un home que em va somriure en la foscor i que, després d’un hola, vaig identificar amb aquell home que havia refregat el seu paquet en el meu cul.
Com si jo fos un ninot sense voluntat, em va agafar de la mà i em va arrossegar a una cabina. Em va baixar les espatlles fins a posar-me de genolls, es va treure la samarreta i va dir “ahora no te me escaparás, culazo”. El que tenia al meu davant em va enlluernar. Un mascle calb i barbut d’uns cinquanta anys, amb uns texans ajustats que li marcaven un paquet que poc podia envejar del que acabava d’omplir la meva boca, i un pit robust, ple de pèl, amb una prominent panxa ben forta. Em va agafar de les mans. Una me la va posar sobre el paquet, l’altra sobre el pit pelut. “Empieza a chuparlo todo y no pares hasta que yo te diga”, va dir, sentenciant.
Jo sempre havia estat el nen bo de la classe, “el empollón”, com deien a l’institut. Estava acostumat a obeir i a no aixecar la veu, i aquesta vegada no anava a fer el contrari.
Vaig col·locar la meva llengua sobre aquell texà que amagava un tresor de carn que em moria per degustar. Movia les meves mans pel seu pit pelut i els meus dits quedaven atrapats en una trampa capil·lar de la qual no volia fugir. Vaig arrossegar la llengua fins a arribar als seus mugrons. Mentre les meves mans espremien amb força aquells pits forts i calents, la meva llengua es perdia en uns deliciosos mugrons que tenien gust de suor d’home. Vaig apropar la meva cara a aquell pit pelut, ofegant-me en la seva masculina fragància i sentint que tots els porus de la meva pell es desfeien sobre la calor d’aquell tòrax d’ós. La meva llengua s’omplia dels seus cabells i les meves mans no deixaven de jugar amb aquell cos, resseguint la corba de la seva panxa que tant m’excitava.
Em va tornar a tirar de genolls a terra i va treure el seu penis de l’amagatall texà en el qual el restringia. Immediatament el penis es va posar erecte, ansiós de participar en una festa a la meva boca. Amb una mà vaig agafar amb dificultat aquell gran tronc, com un llenyataire intentant talar una sequoia, i amb l’altra em vaig agarrar a la seva natja. A poc a poc vaig anar introduint-lo a la meva boca. Primer, jugant amb els llavis al seu prepuci, després, resseguint amb la llengua aquell gland mentre deixava enrere les meves genives i s’endinsava cap a la meva gola, i finalment, els meus llavis resseguint de dalt a baix el seu gras tronc.
Ràpidament em va agafar del cap i em va començar a introduir a base de cops de pelvis el seu penis dins la boca. Sentia que m’ofegava, que aquell tros de carn m’anava a desconjuntar la mandíbula. I m’encantava. La forta fragància a home que desprenia el seu cos estava despertant en mi una fera insaciable que volia passar-se tota la vida de genolls rendint culte a aquell penis. Jo era al terra rodejat de foscor, i l’única llum era la claredat que emetia aquell cos blanc i pelut. Em sentia com Pau de Tars, agenollat sobre la sorra i il·luminat per la llum de Déu després d’avocar-lo del cavall.
Després d’aquella forta embranzida, aquell ós es va posar a cridar de plaer. Era un gemec selvàtic, i ell una fera desplegant tota la seva testosterona a la meva gola. Vaig sentir aquell líquid calent i espès regalimant pels meus llavis, endinsant-se al meu organisme, com si fos el bateig d’un nou jo. Em vaig apartar del seu penis i el vaig mirar als ulls. Ell, secament, va dir “te dije antes que no parases hasta que yo lo dijera. ¿Te he dicho que pares, puta?”. “No”, vaig respondre. “No, ¿qué?” em va dir agarrant-me amb força la cara. “No, mi amo”, vaig afegir. Ell va somriure, i jo vaig tornar a dipositar els llavis sobre aquell Sant Grial de carn que tants anys portava buscant i que per fi era dins meu