Viatge de final de curs

Barcelona, quina ciutat més acolorida. La primavera tot just esclata, és mitjan març, tot just abans de les vacances de Pasqua, i és certament un gust gaudir d’altres latituds, allunyar-se una mica del nostre meravellós però gèlid país nòrdic d’on venim. Visito la ciutat per primer cop i estic encantat que finalment hàgim triat Barcelona com a destinació per al nostre viatge de final de curs. Aviat concloem els nostres estudis a Batxillerat, tenim exàmens al maig i la majoria de tots nosaltres ja tenim 18 anyets(com jo, que sóc dels més grans de la classe), o ens queden poc mesos per celebrar-los. Som molt, molt joves i estem sobreexcitats explorant aquesta ciutat. Amb tot, abans de venir ja vaig buscar algunes informacions especifiques…atès que tenia la intenció d’aprofitar al màxim la visita a la capital catalana en el context d’aquest inoblidable viatge, bo i aprofitant les hores lliures que tindríem entre les activitats programades. Així doncs, a casa, mentre navegava per internet planificant aquest temps lliure preuat del viatge, vaig tenir la sort de trobar el lloc web de l’establiment Boyberry a Barcelona, i em va encantar. Pel que sé i he descobert en aquests moments, al meu país no existeixen locals equivalents, circumstància que engrandeix la meva curiositat. Definitivament, no m’ho podia pas perdre, havia de fer una ullada al local de Boyberry en alguna tarda o vespre lliure durant l’estada. A més a més, vaig poder comprovar que organitzaven diverses festes temàtiques, totes molt i molt temptadores…
Arribat el moment, durant l’estada a la capital catalana, vaig poder escapar-me un vespre cap a les sis (inventant-me una excusa amb els compis de classe, que es van sobtar una mica però van riure molt, una mica murris…). Va ser un vespre d’aquells en què “la mida sí que importava” i bastant: resulta que tots els assistents amb una titola igual o més gran als 20 cm entraven de franc…Tot un món per descobrir –i gaudir- per a mi. Vaig estar de sort, la festa feia molt bona pinta, estic àvid d’experiències i sensacions noves i…vaig poder entrar gratis. Tenia moltes ganes d’escapar-me, de viure sensacions intenses, de gaudir del sexe, de saciar les meves joves hormones en un lloc culturalment bastant diferent…Tot tenia un morbo afegit en aquell vespre tòrrid.
Ja a l’interior del local, simplement no vaig donar a l’abast. Sentia com la boca s’adoloria, de tantes titoles que vaig menjar entre forats i a les cabines. Sorprenentment, però, en desitjava encara més i més. Em sentia insaciable. I finalment vaig poder baixar al pis del subsòl, després d’estar tanta estona retingut a dalt. Ufff…quin paradís per a un marrec com jo: més pollots per assaborir en espais comuns compartimentats enmig d’aquella planta laberíntica i…unes bones envestides també. En una de les cabines em vaig acabar de desvirgar, empotrant-me un jove barceloní, primer, i amb un trio amb dos altres nois mallorquins, després. Ens la vam menjar àvidament, jugant amb la punta de la llengua i l’orifici del gland, fins baixar fins al final amb més i més intensitat. Tenia moltes ganes de llet i no estava disposat a renunciar a ni una sola gota. Ens vam fusionar i recargolar amb mil postures diferents per menjar-nos-les simultàniament i vam fer un tren amb tres vagonades plenes per descarregar. Tot i la intensitat del foc, dels nostres gemecs, la nostra suor, i les nostres generoses erupcions, ens va fer gust a poc, i dissortadament, el local tancava aviat, i a mi se’m començava a acaba el marge de l’escapada…Vam decidir que no ens quedaríem amb les ganes. Els dos al·lots mallorquins em van convidar a fer un mos i un beure al seu hotel, em van assegurar que estava a prop, bastant cèntric. Coneixien la ciutat, no era la seva primera visita i eren una mica més grans. Vaig acceptar encantadíssim. La sorpresa vingué uns minuts més tard, arribant a les portes de l’hotel: era el mateix hotel on ens allotjàvem nosaltres amb els nostres profes (!!!).
Lluny de voler-me fer fonedís, vaig decidir que em delectaria amb la situació. I vaig prendre la decisió correcta, atès que encara hi havia una segona sorpresa reservada: l’habitació dels meus amfitrions mediterranis estava a la 3ª planta i contigua a…l’habitació dels profes (les habitacions de la classe estaven concentrades majoritàriament a 4ª planta). Gairebé vam trencar el llit, vam tacar parets…i finalment em vaig poder esmunyir cap al bar de l’hotel (baixant per l’ascensor, per evitar caminar com un pingüí després de tota la tarda a Boyberry i el doble remake a l’habitació de l’hotel) per retrobar-me, com nou, amb els compis. La cara pagava…quin viatjàs!!!.