Tarda de juny

Després de dos anys i mig, havia renyit amb el meu nòvio. Ja havien passat uns dies i vam resoldre quedar com a amics, però jo no me’l podia treure del cap. Angoixat i desconsolat, vaig decidir anar al Boyberry i oblidar-me’n. Volia que aquella tarda fos diferent, un nou començament, un clau que en tragués aquest, què sé jo!

     Havia sentit a dir del Boyberry però mai hi havia estat abans. Em feia una mica de vergonya: no sabia què m’hi anava a trobar. No obstant això, la Gallumbos Party amb la col·laboració de l’ES Collection va ser l’al·licient definitiu. Aquell dia, pels teus calçotets usats, te’n donaven uns de la marca! El simple fet de pensar què podrien fer amb la meva roba interior em produïa un morbo terrible.

     Així doncs, vaig enfilar la sala fins a arribar al taulell. Hi havia un home d’uns trenta que xerrava amb el noi del Boyberry. Els vaig interrompre:

– “Hola!”

– “Hola! Véns a la Festa Gallumbos?” – va demanar el noi-.

– “Sí.”

– “Doncs mira, pots deixar la teva roba en una d’aquelles guixetes i, quan acabis, em dones els teus calçotets i te’ls canvio pels que més t’agradin.”

     En fer això, vaig cercar en la bossa promocional. Hi havia bòxers i eslips de tota mena. Vaig triar-ne uns dels típics blancs amb la goma verda. Ja que tenia l’oportunitat i que eren força cars per a un estudiant en crisi com jo, volia fer una bona adquisició.

– “Els verds? Que no t’agraden els transparents?” – va bromejar el noi mentre m’assenyalava un petit espai, a la vora del taulell, delimitat per un paravent de fusta-. Aquest emprovador improvisat no proporcionava molta privadesa: qualsevol persona desplaçant-se a prop podia veure’t perfectament. I això era ni més ni menys el que feia l’home xerraire. Era conscient que en aquell moment estava sota el focus d’atenció. I m’agradava. Encara no sabia si considerar-me un exhibicionista, però tenia prou clar que m’encantava que em miressin el rabo. Així, els meus bòxers vells, insinuants, van revelar una mitja erecció que va anar a més dins els ES Collection.

– “Pues yo ya me iba, pero estoy por quedarme un rato más.” – va afirmar el trentanyer, a la qual cosa vaig respondre amb un mig somriure alhora que entrava al vedat de caça-.

     Allò em va infondre l’atreviment -i la calentor- necessari davant el nou escenari desconegut. M’atreia la foscor. Els tènues llums monocromàtics desvetllaven els meus instints més bàsics. Ansiejava mimetitzar-me amb l’entorn i fluir lliurement. Vaig inspeccionar el lloc i vaig establir-me a l’estança principal. No gaire més tard va aparèixer ell. El seu pas era ferm i decidit. Jo, desmanegat, me’l mirava ben bé: xancles, modernetes; unes bones cames; els meus mateixos bòxers amb la franja vermella, cenyits, que li feien un paquet poderós; un cos prim i fibradet, i els cabells curts i desbullats, rotllo hetero interessant. Semblava tenir uns vint-i-tants, també. I a tot allò calia sumar-li una certa aparença geek, que és com a mi m’agraden els nois.

     S’hi acostava per moments. Em vaig arrambar a la paret mirant de trobar un suport. I ja! Era just davant meu. Em va mirar i va aixecar les celles dues vegades. Les nostres mirades van entrecreuar-se atretes pels nostres cossos, que es buscaven. La intensitat del moment era incommensurable. Tots dos ens delíem per posseir-nos l’un a l’altre.

     Vaig abaixar el cap. Estúpid! –vaig pensar-. Va ser un acte instintiu, una barreja d’emocions. No havia estat capaç de sostenir la mirada. El record del meu ex-nòvio, encara massa recent, em venia a la ment. Potser no estava preparat, o no havia sabut reaccionar a temps. Merda! El meu Adonis geek ja havia passat de llarg.

     Mai no havia tingut cap estat de shock, però allò va ser el més semblant. La meva perplexitat en aquell moment devia ser esbalaïdora. No sabia què fer. Totalment ensopit vaig seguir-lo.

     Ni tan sols havia fet dues passes quan va adonar-se’n i em va tornar a mirar. Aquell instant va ser molt més breu. Ara sí que no les tenia totes amb mi, i un rebuig era el que menys necessitava. Vaig fugir.

– “Ja en surts? Veus? Amb els transparents hauries triomfat.” El noi del Boyberry semblava convençut. Vaig assentir amb el cap, sense entrar-hi gaire en detalls, i em vaig vestir.

     La porta semblava ara molt més feixuga que abans. Se’m va fer un nus al coll. Una part de mi volia passejar una estona sense rumb i perdre’s pels carrers, però l’altra s’estancava en un profund atordiment. A més, era un dia intens d’estiu: la xafogor regnava a la ciutat i el terra desprenia calor. Vaig estendre un braç per tal de recolzar-me a la paret. Amb l’altra mà em vaig cobrir la cara. Sentia que el cap m’anava a esclatar. “Som-hi, va!” –vaig dir-me-. Només necessitava arrossegar-me fins a Rocafort i tot això hauria acabat.

– “Eh, tu! … Eh!”

     Ja havia reprès la marxa i vaig girar-me. Era ell. De pressa, s’hi va atansar fins a una escassa distància i va obrir foc amb un verb ràpid i atabalat:

– “Potser pensaràs que estic boig, i no vull molestar-te; però els teus ulls m’han dit alguna cosa…”

– “Euh” –probablement la transcripció més encertada del so que vaig emetre-. M’havia deixat sobtat. No m’esperava això. De fet, és que ja no esperava res d’ell.

– “… com si alguna cosa t’estigués neguitejant i haguessis connectat amb mi. Molt estrany. Però, bé, perdona, tampoc no …”

– “No, no! Gràcies. –vaig interrompre’l-. Estic bé. És només que l’hem deixat amb el meu nòvio… I per això he fet el pallasso abans i tal.”

– “Vaja! Ho sento. I allò d’abans rai! –va riure- Em dic Kevin, i tu?”

– “Carlos.”

– “Encantat, Carlos. Vols anar a prendre alguna cosa?”

     Els seus ulls glaucs i eixerits em transmetien confiança, com si deixessin entreveure un bon interior. Segurament ja estava condicionat, perquè jo no havia cregut mai en aquest tipus de coses. Al meu parer, la gent que diu fixar-se primer en els ulls d’algú, quan el coneix, viu romànticament molt allunyada del món real. En qualsevol cas, n’havia sortit per mi i jo tampoc tenia res millor a fer.

– “És clar!”

     Vam agafar el metro i vam poder seure en seients correlatius. Al cap d’una parada, el Kevin s’estirava i em va passar el seu braç per damunt les espatlles. No va resultar gens artificial, al contrari. La proximitat física havia generat una complicitat atraient i ens miràvem de reüll amb picardia.

– “I si canviem una mica els plans i… et menjo a tu?” –sabia que la pilota era a la meva teulada-.

– “Vinga!” –va concloure amb un gest provocador-.

     La tensió sexual no resolta es va anar incrementant i, quan vam arribar al replà de la seva porteria, el vaig agarrar per la samarreta, adreçant-me decidit a l’ascensor. És aleshores quan l’agafo pels seus malucs i me’l apropo bé. Comencem a devorar-nos. El Kevin prem el botó del tercer i es tanquen les portes. Les nostres llengües s’entrellacen. El Kevin juga amb els meus cabells i jo fico les mans dins les seves butxaques del darrere dels texans, oprimint-lo contra mi.

     S’obren les portes. El tercer. Em disposava a sortir quan de cop i volta sento que el Kevin m’agafa pel cul. Els seus dits, bellugadissos, abastaven a les meves pilotes. Tot seguit, prem el botó de tancar portes i m’arracona contra el quadre de comandament de l’ascensor. Em mossega el coll mentre la seva mà esquerra palpa amb energia tot el meu paquet. La seva mà dreta recorre els meus pectorals sota la samarreta, i noto la seva polla ben dura que me la refrega pel cul.

     El Kevin em tenia totalment sotmès i s’havia apoderat del meu cos. La nostra fogositat estava desbocada i el Kevin em grapejava cada cop amb més ferocitat. Estava extasiat. Tàcitament li donava plena llibertat: només volia que allò anés a més. El Kevin endinsava les mans per sota de la meva roba gaudint de cada centímetre de pell. Ja no li quedava cap racó per conèixer. Jo, en el meu fervorós intent per revertir les posicions i correspondre’l, premo el botó del setè. L’ascensor puja mentre nosaltres ja estem a punt d’entelar els miralls. És una fotuda i plaent bogeria.

     Tan bon punt vam entrar al seu pis, ens va sobrar temps per començar a treure’ns la roba, deixant-la tota escampada per terra. Amb els nostres ES Collection semblàvem dos models recent sortits d’algun espai publicitari. Saltaven espurnes, i vam escalfar-nos encara més fent coincidir els nostres protuberants bòxers en l’espai-temps. La voluptuositat de la polla del Kevin fregant-se contra la meva em posava catxondo perdut. Gaudíem menjant-nos la boca, però l’aparto, l’agafo pels cabells i li invito a agenollar-se. De passada, em llepa un dels mugrons i em pessiga amb força l’altre, baixa cap avall i es cruspeix el meus bòxers: em mossega notablement la polla i juga a albergar-me els ous a la seva boca.

     M’abaixa el bòxers i la meva polla es desenvaina com un ressort. Es veu alegria a la cara del Kevin, qui comença a llepar-me-la com si no hi hagués endemà. S’emplena tota la boca, fins al fons, i em masturba intermitentment.

– “Llepa, llepa.” – li dic mentre li follo la boca brutalment-. Sostinc el seu cap i faig que vagi més ràpid, compassadament amb la meva pelvis. Disminueixo el ritme i s’aixeca.

– “Guapo.” – em besa al mateix temps que la seva mà s’ocupa del meu rabo-. En segons, m’agafa el braç i em porta a l’habitació. Es deixa caure al llit, tirant-me a sobre d’ell. Potser li vaig fer mal amb el genoll, però s’ho va callar. L’horitzontalitat feia més atractiu el contacte, però aquells bòxers vermells sobraven terriblement. Em vaig incorporar i li vaig agarrar tot l’aparell al Kevin. Amb desig. Ell jeia complagut.

Un cop alliberat d’impediments tèxtils, surt la seva polla, de proporcions generoses i més aviat gruixuda. Completen l’escena uns ous que tampoc es queden enrere. M’encanta el que veig i no dubto de ficar-m’ho a la boca àvidament. Assaboreixo un líquid preseminal que fa les delícies de les meves papil·les gustatives. Llepo amb excitació el pollote del Kevin, que s’estremeix de plaer. Em concentro en el gland i succiono bé el cos. Veig que el Kevin deixa escapar un parell de gemecs entretallats i m’afanyo masturbant-lo.

– “Si segueixes així m’escorreré de seguida.” – Em fa descelerar-. “Però no t’aturis!”

     La meva mà, plena de vici, se la pela més i més ràpid. Busco la boca del Kevin sense parar i, seguidament, sento les primeres gotes calentes de llet sobre el meu polze. Tota la resta la descarrega sobre el seu pit.

     Jo me la casco amb ajuda del Kevin, que em demana que m’escorri a la seva cara. Solto tota la lefa, que acaba a tot arreu: a la seva cara, cabells i esquitxant el coixí. Finalment descansem junts.

     D’allò avui ja fa quasi un any, i aquells llençols que vaig tacar són els que ara m’envolten cada nit. Mai no oblidaré aquella tarda al Boyberry.