Venjança

Davant la porta del local ELL inspira profundament un cop, amb lentitud… i aguanta la respiració fins decidir un cop més si entra o no. A l’últim moment, quan el cos adolorit l’obliga a prendre la decisió ja es troba a dins (com sempre acaba passant) i ni tan sols recorda haver pagat l’entrada. La penombra l’abraça i la buidor dels passadissos el rep amb desig. D’una manera estranya, aquell espai vuit és ple d’una presencia masculina que l’omple del tot, com si recordés l’eco llunyà de mil orgasmes viscuts. Aquest món únicament masculí, desert i fosc comença amb un passadís que es perd en l’obscuritat i on aquesta, amaga siluetes que li claven la mirada en la seguretat de no ser vistes, i que l’esperen. ELL sap que algú ja l’ha detectat.
Escolta el gemegar d’un home molt jove que s’ha rendit al seu amo. Aquesta puta, completament entregada i rendida al sexe llarg i profund que li serveixen sense descans, sospira d’una forma lleugerament efeminada acompanyant la penetració del seu amant, que de ben segur deu estar molt entregat. Els seus crits de desig omplen cada racó de la sala.
Boyberry és l’únic lloc on ELL pot oblidar qui és realment, narcotitzat per les olors i amb els sentits aguditzats per la foscor. Un espai on pot deixar de sentir-se culpable per l’inevitable necessitat de ser follat per molts homes. Tot i el seu compromís amb l’Eric, l’instint l’idiotitza i l’amorra a la realitat: NO VOL EVITAR FOLLAR AMB DESCONEGUTS.
No pot, ni vol, negar-se a una mirada descarada ni a cap somriure humit per que tot allò que sigui aliè a la seva vida, li sembla hipnòticament eròtic i irrefrenablement necessari. ELL, necessita deixar-se dur en braços d’amants furtius, polles estranyes i descobrir cada olor, gust i textura desconeguda com si fos un col•leccionista d’amants que és capaç de recordar amb plaer cadascuna de les seves aventures i d’oblidar-les en un sospir duent la seva atenció a una nova peça.
De cop, una mà enorme l’agafa de la cintura i l’empeny bruscament al fons de la cabina més fosca, que gràcies a que està lleument il•luminada pel “glory hole” que comunica amb la del costat, pot intuir la nua muntanya de múscul que s’avança cap a ELL i que despullant-lo en un instant, l’abraça i li transmet tota la seva escalfor humana i suada. Aquell home alt, musculós i deliciosament madur te clar quin és el seu objectiu: devorar-li el cul com si fos una fruita calenta, deixant que el seu propi líquid regalimi, enganxós i dolç per les cames, fins que consideri que és el moment oportú d’entrar a fons.
ELL, recolzat de cara a la paret i rebent al cul la llengua gruixuda del desconegut, escolta de nou els gemecs lascius dels dos amants que estan al costat, i excitat mira a través del forat que li ofereix la més meravellosa perspectiva. Pot veure perfectament com una gran polla, fosca, llarga i rabiosament dura penetra sense compassió un cul rosat, humit i amb la sensació que de tan grossa que és, ja no pot estirar-se ni dilatar-se més. Els gemecs de dolor i plaer acompanyen el recorregut de tota aquella columna de carn en el seu anar i venir, de vegades lent i de vegades brusc, fent enardir al passiu, que s’abraça al seu amant demanant més i més. Aquella parella desprèn una llum ardent en una innegable connexió sexual, satisfent se completament l’un a l’altre. La generositat de la seva entrega sense concessions els transporta al plaer més sublim i embogidor, encomanant la seva excitació a tots. ELL, sent enveja, doncs mai a la vida, tot i tenir multitud d’experièncie s sexuals, pot dir sincerament que hagi estat a prop d’un plaer tan sublim i sap en el fons més profund d’ell mateix, que aquesta experiència se li escaparà definitivament de la col•lecció.
Finalment la muntanya de llengua gruixuda és mou deliciosament obrint pas, ja que ha decidit de donar-li el que anava buscant. El posa de quatre potes de cara al “glory hole” i amb una salivada final li omple el cul de la seva carn gruixuda. El primer tram de polla palpitant i de calibre contundent, lluita una mica amb l’entrada al cos d’ELL, encara tensa i estúpidament rendida, tractant de negociar una ocupació digne. (Ni parlar-ne!) la muntanya entra finalment sense demanar permís i l’omple amb força.
Amb el cap a mil metres de distància m’entres el penetren definitivament, ELL, amb la vista emboirada i desenfocada pel plaer, es troba a través del forat a la paret amb la mirada del veí passiu clavada al fons de l’ànima. L’Eric. Però el més desconcertant, és que l’Eric no està gens sorprès, al contrari, el seu somriure maliciós deixa entreveure l’ intencionalitat del moment.
Ara si, deixant-se anar, l’Eric arriba a l’orgasme de venjança més esclatant, rebent al seu interior tota la llet calenta que sembla no tingui fi, amb un crit de victòria i amb la mirada clavada al cel